USA: Oci i negoci

Cada vegada que he estat als Estats Units em ve la mateixa idea al cap: malgrat que com a creadors del sistema capitalista també son en part responsables de moltes de les injustícies de la societat actual, cal reconèixer que fent el que fan son els millors. La nostra, la societat europea socialdemòcrata però també capitalista, només es una còpia dolenta. Els europeus, i per tant també els catalans, hem millorat alguns aspectes d'aquest model de societat occidental, hem creat valors al voltant del que anomenem l'estat del benestar que fa que part de la riquesa generada es captada per l'estat i repartida mes o menys justament en forma de serveis socials, infraestructures, etc... Es cert que l'actual crisi posa en entredit aquest model però crec que val la pena fer tots els esforços per conservar-lo. Només cal veure el nombre de persones que als estats units viuen (i moren) al carrer sense rebre cap ajut ni protecció.
Però en la part bona dels capitalisme (la generació de treball a través del negoci) son els millors, sens dubte. Eficients, ordenats i amb visió. Tot rutlla com una maquinaria engrasada (pels diners). Oci i negoci es fusionen, fan negoci de l'oci i viceversa. Es impressionant veure com funciona, per exemple, la industria del cine a Hollywood. Una vall impressionant plena d'industries del setè art: estudis, productores, escoles d'art, escenaris... i un gran parc d'atraccions per fer mes negoci de l'oci: l'Universal Studios a on es barreixa ficció i realitat, una gran fàbrica de mites i somnis que els americans mantenen en la memoria col.lectiva mundial. A vegades semblen una societat infantil, poc madura o superficial en les idees, però veus en la seva societat el que nosaltres els europeus hem anat adoptant progressivament en forma de còpia dolenta. Sembla que només ens interessi lo pitjor de la societat americana: el fast food, les pelicules violentes, la manca de solidaritat.. Però tenen moltes coses bones que sembla que no volguem veure.
A vegades penso que els catalans n'hauriem d'apendre una mica. O molt. No sabem qué fer per sortir de la crisi i tenim en les nostres mans una mina d'or. Em refereixo al turisme i en com hauriem de millorar la indústria per convertir el nostre patrimoni (paissatgístic, cultural, artístic, gastronòmic...) en el motor de la nostra economia tot i preservant-lo. En cada aspecte som millors: tenim una cultura mes rica, una gastronomia que ells no tenen, una cultura que ells voldrien, un paissatge que no te res que envejar... però no ho sabem vendre ni a vegades tant sols conservar.
Mentrestant llegeixo a internet que Lloret segueixen els disturbis, que els boscos segueixen cremant i l'atur no es recupera, i aquí a California no em volen vendre una cervessa a segons quins llocs i quines hores per que no es apropiat i em miren malament si aixeco la veu al carrer mentres tots els dependents i cambrers em pregunten: "have you had a nice day?" amb un somriure forçat però que agraeixo.

Joan