Dia 17: Desde St Francisco emprenem el viatge de tornada esquivant el Huracà Irene (Maria)

Per acabar el darrer dia a St Francisco vam voler tornar a anar a sopar en el restaurant "California pizza kitchen", just davant l'hotel on haviem fet estada les quatre primeres nits. Era curiosa la sensació de lloc familiar que teniem d'algunes zones de la ciutat, era com tocar fusta després de dies de ruta per california..
El dia va acabar en la mega piscina climatitzada i interior de l'hotel Westin on dormiem al costat de l'aeroport.. tots 5 banyant-nos a la nit, sols, fent una festeta de despedida...

Descansats i refrescadets ens vam posar al llit ...

A la tele les noticies anaven explicant la trajectoria de l'huracà Irene..en poques hores faria terra a New Caroline, i despres arribaria a Nova York , desde on nosaltres teniem el vol de tornada..

Nosaltres, estavem tranquils, tot aniria bé... Cal dir que aquesta vegada en Joan m'ha transmes totalment aquesta mentalitat i conviccio que ell te de que mai passarà res dolent...

Aquesta vegada no he patit gaire, bé millor dit he patit poquet ...comparat amb fa 3 anys quan sortiem d'Orlando esquivant la tempesta tropical Fay

Sembla mentida, les coincidencies de la vida, Dues vegades que hem fet ruta a l'estiu pels Estats Units, i les dues han acabat esquivant dues fortes tempestes huracanades, just pels pels.."on last minute"..Aquesta vegada si que no esperava tornar a passar per aquesta situació. En agafar el viatge a la costa Oest vaig pensar: tot i la por a un terratremol almenys allà segur que no patirem per tempestes tropicals com la darrera vegada.. però... tot pot ser, tot pot passar...

I tot per sort va anar bé. El vol de St Francisco va sortir sols amb 40 minutets de retras que no van impedir que puguessim connectar comodament ( aquesta vegada sense corredisses ) amb el vol de Nova York que com podeu imaginar anava a petar, en ple estat d'emergencia a la ciutat, amb plans d'evacuacio per l'arribada d'aquest fort huracà.

I penso vam ser els darrers en agafar un vol cap a BCN aquell dia, doncs en arribar a casa les noticies anaven plenes de les cancelacions dels vols ( fins hi tot la tele va entrevistar a una passatgera que va volar amb nosaltres i per cert va passar tota la nit xerrant i xerrant sense deixar-nos dormir).

Nosaltres ja som a casa, pensant en el gran viatge que hem fet, en tot el que hem conegut, en els dies d'alegre convivencia familiar, en els paisatges espectaculars que hem vist, mentre per la tele a la CNN ens ensenyen l'entrada de l'huracà a la ciutat amb un panorama del tot preocupant.

Quin viage mes bonic que hem fet! Que bé que estem ara ja a casa!

Maria