Dia 17: Desde St Francisco emprenem el viatge de tornada esquivant el Huracà Irene (Maria)

Per acabar el darrer dia a St Francisco vam voler tornar a anar a sopar en el restaurant "California pizza kitchen", just davant l'hotel on haviem fet estada les quatre primeres nits. Era curiosa la sensació de lloc familiar que teniem d'algunes zones de la ciutat, era com tocar fusta després de dies de ruta per california..
El dia va acabar en la mega piscina climatitzada i interior de l'hotel Westin on dormiem al costat de l'aeroport.. tots 5 banyant-nos a la nit, sols, fent una festeta de despedida...

Descansats i refrescadets ens vam posar al llit ...

A la tele les noticies anaven explicant la trajectoria de l'huracà Irene..en poques hores faria terra a New Caroline, i despres arribaria a Nova York , desde on nosaltres teniem el vol de tornada..

Nosaltres, estavem tranquils, tot aniria bé... Cal dir que aquesta vegada en Joan m'ha transmes totalment aquesta mentalitat i conviccio que ell te de que mai passarà res dolent...

Aquesta vegada no he patit gaire, bé millor dit he patit poquet ...comparat amb fa 3 anys quan sortiem d'Orlando esquivant la tempesta tropical Fay

Sembla mentida, les coincidencies de la vida, Dues vegades que hem fet ruta a l'estiu pels Estats Units, i les dues han acabat esquivant dues fortes tempestes huracanades, just pels pels.."on last minute"..Aquesta vegada si que no esperava tornar a passar per aquesta situació. En agafar el viatge a la costa Oest vaig pensar: tot i la por a un terratremol almenys allà segur que no patirem per tempestes tropicals com la darrera vegada.. però... tot pot ser, tot pot passar...

I tot per sort va anar bé. El vol de St Francisco va sortir sols amb 40 minutets de retras que no van impedir que puguessim connectar comodament ( aquesta vegada sense corredisses ) amb el vol de Nova York que com podeu imaginar anava a petar, en ple estat d'emergencia a la ciutat, amb plans d'evacuacio per l'arribada d'aquest fort huracà.

I penso vam ser els darrers en agafar un vol cap a BCN aquell dia, doncs en arribar a casa les noticies anaven plenes de les cancelacions dels vols ( fins hi tot la tele va entrevistar a una passatgera que va volar amb nosaltres i per cert va passar tota la nit xerrant i xerrant sense deixar-nos dormir).

Nosaltres ja som a casa, pensant en el gran viatge que hem fet, en tot el que hem conegut, en els dies d'alegre convivencia familiar, en els paisatges espectaculars que hem vist, mentre per la tele a la CNN ens ensenyen l'entrada de l'huracà a la ciutat amb un panorama del tot preocupant.

Quin viage mes bonic que hem fet! Que bé que estem ara ja a casa!

Maria

Dia 15 i 16: Big Sur, Monterey i de nou St Francisco (Maria)

De Santa Barbara ens ha agradat especialment el passeig marítim per on hem passejat i hem remenat en botiguetes de records ( petxines, estrelles de mar) i hem disfrutat d'un dinar com deu mana en un restaurant italià que ha resultat magnífic. Hem pogut per fi assaborir un dinar amb sabors gairebé mediterranis després de molts dies menjant porqueries ( crec plenes de grasses trans...).

Hem sortit puntuals de Sta Barbara desti cap a Monterey calculavem unes 5 horetes però el Big Sur ens esperava amb tota la seva dimensió, corves, acantilats,vistes espectaculars, pero també boira espessa i negror caiguda ja la nit, en un trajecte espectacular on vam gaudir d'una visio increible dels elefants marins però que al final va resultar una mica angoixant...

Les 5 hores van passar a més de 6h i vam arribar a Monterey amb el personal femení una mica marejat,entrada ja la nit, amb tots els restaurants tancats i res per menjar.....De tots cinc però cal dir que afortunadament en Joan (el conductor) va aguantar perfectament.


Amb l'Albert reien motivats, tot i la duresa de la conducció i el cansament..

El dia va acabar menjant a l'habitació de l'hotel uns succedanis d'entrepà que els nostres herois van aconseguir no sabem pas en quin lloc obert de Monterey...
L'endema ja refets i després de fer un esmorzar americà ( salsitxes, ous, etc..) al comfortable restaurant de l'hotel vam visitar el Cannery Road de Monterey i la zona de l'aquari.

El dia era una mica descafeinat (boira baixa , nuvols) pero tot hi aixi vam poder tenir una bona idea de la ciutat i passejar una mica.
De sortida a Monterey ja vam enfilar camí cap a St Francisco... S'apropava el final del nostre meravellos viatge i ja ens va envair una mica la nostalgia...
Vam entrar de nou a la ciutat per deixar el cotxe de lloguer. Els carrers ens eren ja familiars, i vam disfrutar de nou dels indrets que haviem conegut feia just 17 dies.

Maria

Dia 14: Elefants marins! (Albert)

Avui hem visitat Santa Barbara pel matí i després de passejar pel port ens hem disposat a arribar a Monterey per la tarda. La carretera era genial, passava per a prop del mar. Ens hem adonat de que hi havia Elefants Marins a la zona i ens posat tots a buscar-ne. Després d'una equivocació de la mare (ha confós un tronc amb una foca, gran decepció...) al cap d'uns quilòmetres hem trobat un "point of view" hi allà hem trobat una colonia d'elefants marins. Impressionant!!! Eren gegants i molt lletjos. Les cries eren moníssimes i ha estat molt emocionant veure com es comportaven. Ara dormim a Monterey... Bona nit, Bon dia Catalunya...
Albert

Foto del dia: els primers elefants de mar!

Dia 13: Les estrelles de Hollywood (Jana)

Avui hem estat a Hollywood i hem vist aquelles lletres blanques de la muntanya. Pel carrer hi havia estrelles enganxades de famosos com la Penelope Cruz però no hem trobat la del Michael Jackson. Després hem anat a veure les cases dels artistes a Beverly Hills i allà si que hem vist la casa d'en Michael Jackson, era molt gran! Després hem anat amb cotxe cap Sta Barbara i hem arribat a un hotel que feia pudor de foca marina per que eatà al costat del mar i n'hi ha moltes, demà les anirem a veure!
Jana

Foto del dia: començant la ruta Big Sur

USA: Oci i negoci

Cada vegada que he estat als Estats Units em ve la mateixa idea al cap: malgrat que com a creadors del sistema capitalista també son en part responsables de moltes de les injustícies de la societat actual, cal reconèixer que fent el que fan son els millors. La nostra, la societat europea socialdemòcrata però també capitalista, només es una còpia dolenta. Els europeus, i per tant també els catalans, hem millorat alguns aspectes d'aquest model de societat occidental, hem creat valors al voltant del que anomenem l'estat del benestar que fa que part de la riquesa generada es captada per l'estat i repartida mes o menys justament en forma de serveis socials, infraestructures, etc... Es cert que l'actual crisi posa en entredit aquest model però crec que val la pena fer tots els esforços per conservar-lo. Només cal veure el nombre de persones que als estats units viuen (i moren) al carrer sense rebre cap ajut ni protecció.
Però en la part bona dels capitalisme (la generació de treball a través del negoci) son els millors, sens dubte. Eficients, ordenats i amb visió. Tot rutlla com una maquinaria engrasada (pels diners). Oci i negoci es fusionen, fan negoci de l'oci i viceversa. Es impressionant veure com funciona, per exemple, la industria del cine a Hollywood. Una vall impressionant plena d'industries del setè art: estudis, productores, escoles d'art, escenaris... i un gran parc d'atraccions per fer mes negoci de l'oci: l'Universal Studios a on es barreixa ficció i realitat, una gran fàbrica de mites i somnis que els americans mantenen en la memoria col.lectiva mundial. A vegades semblen una societat infantil, poc madura o superficial en les idees, però veus en la seva societat el que nosaltres els europeus hem anat adoptant progressivament en forma de còpia dolenta. Sembla que només ens interessi lo pitjor de la societat americana: el fast food, les pelicules violentes, la manca de solidaritat.. Però tenen moltes coses bones que sembla que no volguem veure.
A vegades penso que els catalans n'hauriem d'apendre una mica. O molt. No sabem qué fer per sortir de la crisi i tenim en les nostres mans una mina d'or. Em refereixo al turisme i en com hauriem de millorar la indústria per convertir el nostre patrimoni (paissatgístic, cultural, artístic, gastronòmic...) en el motor de la nostra economia tot i preservant-lo. En cada aspecte som millors: tenim una cultura mes rica, una gastronomia que ells no tenen, una cultura que ells voldrien, un paissatge que no te res que envejar... però no ho sabem vendre ni a vegades tant sols conservar.
Mentrestant llegeixo a internet que Lloret segueixen els disturbis, que els boscos segueixen cremant i l'atur no es recupera, i aquí a California no em volen vendre una cervessa a segons quins llocs i quines hores per que no es apropiat i em miren malament si aixeco la veu al carrer mentres tots els dependents i cambrers em pregunten: "have you had a nice day?" amb un somriure forçat però que agraeixo.

Joan