Dia 17: Desde St Francisco emprenem el viatge de tornada esquivant el Huracà Irene (Maria)

Per acabar el darrer dia a St Francisco vam voler tornar a anar a sopar en el restaurant "California pizza kitchen", just davant l'hotel on haviem fet estada les quatre primeres nits. Era curiosa la sensació de lloc familiar que teniem d'algunes zones de la ciutat, era com tocar fusta després de dies de ruta per california..
El dia va acabar en la mega piscina climatitzada i interior de l'hotel Westin on dormiem al costat de l'aeroport.. tots 5 banyant-nos a la nit, sols, fent una festeta de despedida...

Descansats i refrescadets ens vam posar al llit ...

A la tele les noticies anaven explicant la trajectoria de l'huracà Irene..en poques hores faria terra a New Caroline, i despres arribaria a Nova York , desde on nosaltres teniem el vol de tornada..

Nosaltres, estavem tranquils, tot aniria bé... Cal dir que aquesta vegada en Joan m'ha transmes totalment aquesta mentalitat i conviccio que ell te de que mai passarà res dolent...

Aquesta vegada no he patit gaire, bé millor dit he patit poquet ...comparat amb fa 3 anys quan sortiem d'Orlando esquivant la tempesta tropical Fay

Sembla mentida, les coincidencies de la vida, Dues vegades que hem fet ruta a l'estiu pels Estats Units, i les dues han acabat esquivant dues fortes tempestes huracanades, just pels pels.."on last minute"..Aquesta vegada si que no esperava tornar a passar per aquesta situació. En agafar el viatge a la costa Oest vaig pensar: tot i la por a un terratremol almenys allà segur que no patirem per tempestes tropicals com la darrera vegada.. però... tot pot ser, tot pot passar...

I tot per sort va anar bé. El vol de St Francisco va sortir sols amb 40 minutets de retras que no van impedir que puguessim connectar comodament ( aquesta vegada sense corredisses ) amb el vol de Nova York que com podeu imaginar anava a petar, en ple estat d'emergencia a la ciutat, amb plans d'evacuacio per l'arribada d'aquest fort huracà.

I penso vam ser els darrers en agafar un vol cap a BCN aquell dia, doncs en arribar a casa les noticies anaven plenes de les cancelacions dels vols ( fins hi tot la tele va entrevistar a una passatgera que va volar amb nosaltres i per cert va passar tota la nit xerrant i xerrant sense deixar-nos dormir).

Nosaltres ja som a casa, pensant en el gran viatge que hem fet, en tot el que hem conegut, en els dies d'alegre convivencia familiar, en els paisatges espectaculars que hem vist, mentre per la tele a la CNN ens ensenyen l'entrada de l'huracà a la ciutat amb un panorama del tot preocupant.

Quin viage mes bonic que hem fet! Que bé que estem ara ja a casa!

Maria

Dia 15 i 16: Big Sur, Monterey i de nou St Francisco (Maria)

De Santa Barbara ens ha agradat especialment el passeig marítim per on hem passejat i hem remenat en botiguetes de records ( petxines, estrelles de mar) i hem disfrutat d'un dinar com deu mana en un restaurant italià que ha resultat magnífic. Hem pogut per fi assaborir un dinar amb sabors gairebé mediterranis després de molts dies menjant porqueries ( crec plenes de grasses trans...).

Hem sortit puntuals de Sta Barbara desti cap a Monterey calculavem unes 5 horetes però el Big Sur ens esperava amb tota la seva dimensió, corves, acantilats,vistes espectaculars, pero també boira espessa i negror caiguda ja la nit, en un trajecte espectacular on vam gaudir d'una visio increible dels elefants marins però que al final va resultar una mica angoixant...

Les 5 hores van passar a més de 6h i vam arribar a Monterey amb el personal femení una mica marejat,entrada ja la nit, amb tots els restaurants tancats i res per menjar.....De tots cinc però cal dir que afortunadament en Joan (el conductor) va aguantar perfectament.


Amb l'Albert reien motivats, tot i la duresa de la conducció i el cansament..

El dia va acabar menjant a l'habitació de l'hotel uns succedanis d'entrepà que els nostres herois van aconseguir no sabem pas en quin lloc obert de Monterey...
L'endema ja refets i després de fer un esmorzar americà ( salsitxes, ous, etc..) al comfortable restaurant de l'hotel vam visitar el Cannery Road de Monterey i la zona de l'aquari.

El dia era una mica descafeinat (boira baixa , nuvols) pero tot hi aixi vam poder tenir una bona idea de la ciutat i passejar una mica.
De sortida a Monterey ja vam enfilar camí cap a St Francisco... S'apropava el final del nostre meravellos viatge i ja ens va envair una mica la nostalgia...
Vam entrar de nou a la ciutat per deixar el cotxe de lloguer. Els carrers ens eren ja familiars, i vam disfrutar de nou dels indrets que haviem conegut feia just 17 dies.

Maria

Dia 14: Elefants marins! (Albert)

Avui hem visitat Santa Barbara pel matí i després de passejar pel port ens hem disposat a arribar a Monterey per la tarda. La carretera era genial, passava per a prop del mar. Ens hem adonat de que hi havia Elefants Marins a la zona i ens posat tots a buscar-ne. Després d'una equivocació de la mare (ha confós un tronc amb una foca, gran decepció...) al cap d'uns quilòmetres hem trobat un "point of view" hi allà hem trobat una colonia d'elefants marins. Impressionant!!! Eren gegants i molt lletjos. Les cries eren moníssimes i ha estat molt emocionant veure com es comportaven. Ara dormim a Monterey... Bona nit, Bon dia Catalunya...
Albert

Foto del dia: els primers elefants de mar!

Dia 13: Les estrelles de Hollywood (Jana)

Avui hem estat a Hollywood i hem vist aquelles lletres blanques de la muntanya. Pel carrer hi havia estrelles enganxades de famosos com la Penelope Cruz però no hem trobat la del Michael Jackson. Després hem anat a veure les cases dels artistes a Beverly Hills i allà si que hem vist la casa d'en Michael Jackson, era molt gran! Després hem anat amb cotxe cap Sta Barbara i hem arribat a un hotel que feia pudor de foca marina per que eatà al costat del mar i n'hi ha moltes, demà les anirem a veure!
Jana

Foto del dia: començant la ruta Big Sur

USA: Oci i negoci

Cada vegada que he estat als Estats Units em ve la mateixa idea al cap: malgrat que com a creadors del sistema capitalista també son en part responsables de moltes de les injustícies de la societat actual, cal reconèixer que fent el que fan son els millors. La nostra, la societat europea socialdemòcrata però també capitalista, només es una còpia dolenta. Els europeus, i per tant també els catalans, hem millorat alguns aspectes d'aquest model de societat occidental, hem creat valors al voltant del que anomenem l'estat del benestar que fa que part de la riquesa generada es captada per l'estat i repartida mes o menys justament en forma de serveis socials, infraestructures, etc... Es cert que l'actual crisi posa en entredit aquest model però crec que val la pena fer tots els esforços per conservar-lo. Només cal veure el nombre de persones que als estats units viuen (i moren) al carrer sense rebre cap ajut ni protecció.
Però en la part bona dels capitalisme (la generació de treball a través del negoci) son els millors, sens dubte. Eficients, ordenats i amb visió. Tot rutlla com una maquinaria engrasada (pels diners). Oci i negoci es fusionen, fan negoci de l'oci i viceversa. Es impressionant veure com funciona, per exemple, la industria del cine a Hollywood. Una vall impressionant plena d'industries del setè art: estudis, productores, escoles d'art, escenaris... i un gran parc d'atraccions per fer mes negoci de l'oci: l'Universal Studios a on es barreixa ficció i realitat, una gran fàbrica de mites i somnis que els americans mantenen en la memoria col.lectiva mundial. A vegades semblen una societat infantil, poc madura o superficial en les idees, però veus en la seva societat el que nosaltres els europeus hem anat adoptant progressivament en forma de còpia dolenta. Sembla que només ens interessi lo pitjor de la societat americana: el fast food, les pelicules violentes, la manca de solidaritat.. Però tenen moltes coses bones que sembla que no volguem veure.
A vegades penso que els catalans n'hauriem d'apendre una mica. O molt. No sabem qué fer per sortir de la crisi i tenim en les nostres mans una mina d'or. Em refereixo al turisme i en com hauriem de millorar la indústria per convertir el nostre patrimoni (paissatgístic, cultural, artístic, gastronòmic...) en el motor de la nostra economia tot i preservant-lo. En cada aspecte som millors: tenim una cultura mes rica, una gastronomia que ells no tenen, una cultura que ells voldrien, un paissatge que no te res que envejar... però no ho sabem vendre ni a vegades tant sols conservar.
Mentrestant llegeixo a internet que Lloret segueixen els disturbis, que els boscos segueixen cremant i l'atur no es recupera, i aquí a California no em volen vendre una cervessa a segons quins llocs i quines hores per que no es apropiat i em miren malament si aixeco la veu al carrer mentres tots els dependents i cambrers em pregunten: "have you had a nice day?" amb un somriure forçat però que agraeixo.

Joan

Foto del dia

Dia 11: San Diego, una ciutat amb encant (Maria)

Sortint de las Vegas vam tornar a atravessar desert amb el cotxe (quin avorriment tanta terra àrida...) fins a entrar de nou en zones poblades, molt poblades, desti cap a San Diego.
Ja aprop de SD ens vam sentir recomfortats amb la immensitat de zones amb hotels, restaurants i plataformes comercials. Vam dinar en un típic restaurant californià, un tal Deny's, amb el típic menu americà que el primer dia fa gracia pero que despres de 10 dies comença a desesperar....
Una vegada instal.lats a l'hotel i previ banyet a la piscina amb la Jana, vam anar a descobrir el centre de la ciutat...Un gran descobriment!!!
No he estat mai a New Orleans pero la part del centre que anomenen Civic Center en part em va recordar la imatge que en tinc d'aquella ciutat...San Diego es una ciutat curiosa, original, alegre. Amb un carrer, the 5th avenue, que atravessa el centre fins a la zona del port, ple d'establiments bonics, restaurants alegres i animats, Una vista preciosa a un mar ple de velers. Una zona portuaria, Seaport, amb botiguetes baixes i turistiques, i el old town on sembla que es va iniciar l'estat de California, ple de cantines mexicanes (Mèxic es sols a 20 km de distancia).
El segon dia a SD ha estat dedicat al parc Sea World, on hem disfrutat dels espectacles amb les orques gegants, els dofins, els lleons marins, les balugues, les tortugues, ......
I ara nou desti.: Los Angeles i Holywood!!!
Maria

L.A. (foto)

Dia 9: Las Vegas, cachondeo collectiu (Albert)

Aquesta ciutat és realment això. No m'ho imaginava així, la vida està basada en el joc, el casinos. Els hotels són atraccions turístiques i centres de diversió.
La seguretat és excel.lent i la majoria dels hotels són temàtics, van sobre ciutats, animals, cultures... Parlant clar, la calor a Las Vegas no es pot aguantar, així que el millor pla es moure's en bus o pels hotels.
Per saber el que és Las Vegas s'ha de veure, en definitiva un cachondeo col.lectiu.

Albert

Dia 8: Enjoying las Vegas (Maria)

En Joan ens havia explicat moltes coses d'aquesta curiosa ciutat i la veritat es que m'ha agradat comprovar-les.
Es un lloc peculiar, cutre pero a la vegada divertit, on l'espectacle es continuat.
A tota hora sona musiqueta per ballar, de dia i de nit, i la gent juga i juga a les maquinetes, en extensions inacabables en els hotels sobre moquetes vermelles...
Nosaltres que no som de jugar... ens hem divertit en el nostre super hotel MGM, mirant guanyar la supercopa al nostre estimat Barça en centenars de pantalles, fent un banyet enmmig de donuts gegants a la zona de les piscines, fent caminades entre els hotels veient elvis, dones bioniques, cascades, llums, moltes llums....i comprant cosetes en l'outletde les afores.
La calor es fortissima al carrer (+ 40 graus!) i gelida dins els hotels (15-20 graus) igual que el contrast entre la verdor de Yosemite i l'aridesa del desert on esta instal.lada la ciutat.
Per despedir la ciutat ahir al vespre en Joan compinxat amb mi i amb l'Albert va preparar una sorpresa a les nenes: els hi vam dir que anavem a buscar un autobus i era una limousine que ens va portar a la Torre Stratosphere desde on vam veure vistes de nit de la ciutat.
La careta de la Laura en pujar era tota il.lusio!
Avui seguim la ruta..ara cap a san Diego!

Maria

Dia 6: Quants contrastos! (Maria)

De l'espectacle de la natura a Yosemite a l'aridesa del Death Valley

La sortida de Yosemite la vam fer destinacio cap a Bishop, un poble sense encant, unic lloc que desde casa haviem trobat per fer nit fora el parc.
La veritat es que jo pensava que el cami ens prendria poc temps mes entre la natura i que de seguida agafariem una autopista...pero...ens esperava una ruta impressionant entre boscos immensos, llacs, muntanyes amb els cims nevats, espectacular!.No vaig poder deixar de mirar per la finestra en les dues hores que va durar el trajecte.
Despres d'un dia intens i de la ruta de la verdor i la natura vam arribar a Bishop molt cansats amb les nenes dormides i amb gran alegria vam trobar un MacAuto per comprar alguna coseta per sopar dins l'hotelet on estavem (gracies a Deu) sols de pas per una nit...
L'endema ben matiners marxavem cap a las Vegas. Despres de dubtar una estona sobre quin cami agafar ¿esquivar, fer un trosset o passar de ple pel desrt de Death Valley? per sort vam decidir passa-hi del tot ...
I aixo si, previ pas per una gasolinera per comprar aigues fresques i omplir el diposit... vam fer una ruta inaudita de 4 hores en cotxe per un desert... resant per no tenir cap averia amb el cotxe....canviant sovint d'altitud (passant rapidament de 1500 m a 80 m sota el nivell del mar de manera que podia notar com se'm tapaven les orelles) i veient grans extensions salines, rocoses, arides, un paisatge llunar!
Abans de sortir del desert vam sortir del cotxe en un mirador espectacular i aleshores vam experimentar la maxima temperatura exterior de les notres vides: allà no hi havia manera de veure la temperatura pero pels registres del dia llegits a internet deviem estar per sobre dels 45 C!
I seguint una mica mes la ruta, per un semi-desert, vam arribar al migdia a Las Vegas.

Maria

Quants contrastos!!

Dia 7: Yosemite (Albert)

Després de tanta ciutat, arribava la primera excursió natural del viatge: Yosemite.
Vam dormir a Sonora i al aixecar-nos vam conduir fins al parc. Allà vam parar al visitors centre per descobrir que podiem fer. Vam decidir agafar un bus que ens portés a Yosemite Falls, impressionants cascades, després d'escalar alguna roca vam arribar al peu de la cascada petita. Vam dinar i amb el cotxe vam anar a veure El Capitán, bàsicament, un gran roc. Ens havien dit que no podiem marxar sense veure Sequoias, així que les vam anar a visitar, ens va encantar. Ens donava la sensació de que erem formigues al costat d'aquells gegants de la Naturalesa. Això és tot per avui ...
Albert

Dia 5: Sonora (Albert)

Avui no hi ha molt per explicar, però hem de dir que ja som a prop de Yosemite.
Portem un kia 5 places estupendo, amb ell ens hem despedit de San Francisco i ens hem dirigit a Sonora, un poble als peus de Yosemite. Pel camí hem parat al poble de Moraga. Aquí a Sonora jo m'esperava un hotel de carretera i hem trobat un hotel amb piscina. Hem visitat el poble, una mica fantasma,però amb un ambient Western bastant curiós. Ara preparem un sopar a la terrassa de 'hotel per agafar forces per l'excursió de demà.
Albert López, TV3, Sonora...

Resum de San Francisco (Albert)

El segon dia allà va començar buscant un autobús per anar al Chinatown, però ens vam decidir per caminar una estona fins ser a prop de Chinatown, allà un bus ens va portar per Chinatown, molt autèntic.
Vam arribar a un barri més ric, bam veure que hi havia un carrer molt turístic,el Lombard street. Conegut per ser el carrer amb més curves del món i uns jardins preciosos. Vam agafar un tramvia per baixar fins al port on vam menjar una hamburguesa i visitar la Ghirardelli Square. Després de dinar vam agafar un transport per arribar al Golden Gate Bridge, unes vistes precioses. Vam arribar fins al mig del pont, feia una miqueta de iuiu.
Per acabar El dia vam passejar pels jardins japonesos.
El dia seguent vam agafar el trenet per arribar a la Pyramid tower, una torre increible.
Vam descobrir que a la penya Barcelonista de la ciutat feien la Supercopa, va ser increible. Després vam visitar el barri hippi i varem acabar veient les painted ladies, una vista meravellosa.
Albert

Painted Ladies in Alamo Square

Dia 5: Un poble fantasma (Joan)

El dimarts va ser un dia de transició, vam deixar la nostra estimada San Francisco i de bon mati vam anar a recollir el cotxe que ja haviem llogat el dissabte. Ens van donar un cotxe prou gran, un SUV de la marca KIA amb un maleter molt espaiós i amb prou espai per que els nens no es matin a queixalades el primer dia...
Mentres ens acostumàvem al cotxe, a la manera de conduir americana (molt pausada) i al garbuix d'autopistes de la bahía de SF (en un lloc vaig comptar 8 o 9 carrils per banda!), vam anar tirant cap a una destinació curiosa i que deixo que la Maria us ho expliqui per raons obvies: Moraga town! Un poble històric fundat per un general que va acompanyar als franciscans en la conquesta de California. Doncs resulta que aquest paio (Joaquim Moraga) era un parent de la Maria ja que l'escut del poble es idèntic al de la família Moragas amb arrels a Valls, però aquesta història la deixem per després.
Seguint la nostra ruta cap al parc de Yosemite, la nostra propera destinació, vam parar per fer nit a Sonora, un lloc perdut del món a on feia una calor horrible de quasi 34C però que una gran piscina ens va ajudar a portar millor. Com que vam arribar mes aviat del compte no sabiem que fer i la Maria va trobar a la guía una interessant visita a un poble "del far west": Columbia, a on hi havia un parc anomenat Columbia State Park amb la reproducció de les escenes i edificis típiques d'un poble de l'oest amb la seva esglèsia, el seu rantxo, el seu saloon, etc... Però al final va resultar ser un poble fantasma, no per estar fora de temps sinó per haver-hi arribat fora d'horari, resulta que per un error a la guía ja feia una hora que havien tancat i la única ànima viva del poble va ser la cambrera del salon que ens va servir una típica "zarzaparrilla" (la precursora de la coca-cola) sota l'atenta mirada dels típics borratxos de les pelicules de "vaqueros". Un lloc recomenable, sobretot si s'hi pot arribar a temps.
Joan

La ciutat de San Francisco (Jana)

M'ho estic passant molt be, vam agafar l'avió el dijous i quan vam arribar vam visitar la ciutat de San Francisco. Vam anar a veure el pont vermell de golden gate i abans al port vam veure al menys 200 lleons marins. L'endemà vam a Chinatown i hi havia molts xinos i botigues amb coses xines molt divertides. L'hotel es molt gran i anem a esmorzar al davant a un bar de xinos que parlen fatal l'anglès i no els entenc. Aquí estic aprenent molt d'anglès i practico el que he après a cole fent preguntes a la gent i m'entenen.
Jana

Lleons marins a Fishermans Wharf

San Francisco (Joan)

Portem ja dos dies a San Francisco i han sigut suficients per captar l'esperit d'aquesta ciutat tant especial. Entre recomanacions i improvitzacions hem pogut fer un tastet dels principals recons: Fishermans Wharf (el barri de pescadors que els nens han comparat amb "disneyworld"), els tranvies, la tranquilitat del jardi japonés, el sinuós carrer de Lombard tant retratat a les pelicules, els rascacels, el barri de chinatown amb mes xinos que a la xina, l'ambient super hippie de Haight Street (ara molt comercial), la glamourosa Buena Vista i Alamo Square, i com no... l'imponent Golden Gate! Vistes que tots hem vist a anuncis i pelicules però que en realitat encara són mes maques.
Es una ciutat cosmopolita, única i molt variada a on cadascú a trobat el seu recó preferit. Una ciutat que respira llibertat, a on tothom fa el que vol, vesteix com vol i diu el que vol. Una ciutat però amb injusticies, propies d'un pais ric i molt capitalista: el nombre de "homeless" o sense sostre es impressionant, costa d'entendre des d'una perspectiva europea com es pot deixar a tanta gent viure al carrer sense cap protecció: homes i dones de totes les races, sexes i edats. Un pais de contrastos.

dia 2 Jana

Els primers dies a San Francisco (Laura)

Fa ja bastantes hores que vam marxar d'Argentona per agafar el taxi que ens dirigia cap a l'aeroport. Nomes arribar vam veure que el nostre vol cap a NY estava retrassat 1 hora, cosa que ens perjudicava agafar la conexió a San Francisco, estvem ja una mica preocupats però al saber que estava retrassat dues hores ja casi que demanem que ens canviin el vol per l'endemà al matí això voldria dir que ens tindriem que quedar una nit a dormir a NY... A mi aquesta idea no em va agradar massa perque al fet de dormir una nit a NY faria que perdessim un dia a San Francisco. Al cap de 8 hores ETERNES I INSUPORTABLES de vol vam arribar al aeroport de NY, quan nomes sortir del avió ja vam arrencar a correr per no perdre la conexió ja anàvem tots molt esverats i tots corrent amunt i avall de l'aeroport. Vam passar per l'aduana i jo estava molt preocupada perque quan vaig anar a Estats Units per últim cop em van parar i jo no volia perdre la conexió. Al fi i al cap de molts nervis i corregudes vam arribar al nostre vol de SF. Quan vam arribar a SF vam agafar un taxi per venir fins l'hotel que estavem allotjats. Vam arribar esgotats però vam dormir molt comodament. L'endemà a primeres hores del matí vam anar a inspeccionar una mica la zona i ens vam quedar a esmorzar en un bar del centre, en acabar vam voler anar una mica de "compres" per les botigues que més ens feien iŀlusió com l'abercrombie kids o l'abercrombie and fitch!!! A la tarda vam anar al fisherman's world que era com una replica del disney per dintre, la veritat es que era molt maco però jo en aquells moments estava afectada pel "jetlag" aixi que vam anar a dormir molt d'hora... Doncs aquest es el meu resum dels primers dies, demà méssss!!!
Petons,
Laura

Les primeres 60 hores (Albert)

Fa unes 60 hores que vam deixar Argentona per iniciar el viatge de les nostres vides. Primer vam agafar el taxi per arribar a l'aeroport de Barcelona on vam descobrir que el nostre vol a Nova York estava retrassat una hora, això volia dir que la nostra connexió perillava. Ens van oferir fer nit a Nova York ja que no veien possible que agaféssim l'avió cap a San Francisco. Els nostres companys catalans, una parelleta i un home calvo, van decidir intentar agafar la connexió en 1 hora. El vol a Nova York "no va molar molt", em vaig marejar un xic. Vam sortir corrent de l'avió per passar l'aduana, però al sortir de l'avió, no trobavem una carta que indicava que haviem d'agafar una connexió. No la varem trobar amb totes les demés, era igual, no hi havia temps per queixar-se. Vam passar l'aduana molt ràpid. La gent que tenia acreditació de connexió podien deixar les maletes en un lloc especial, nosaltres no teniem això, ja que no haviem trobat el paper, però en aquell moment els nostres amic van arribar amb la nostra acreditació. Vam córrer molt per arribar als controls, després d'un incident amb la meva motxilla, vam seguir corrent fins a la porta 44. San Francisco last call!!! Vam arribar a temps. El viatge a San Francisco no es va fer pesat, vam dormir tots una miqueta. A l'arribada vam anar a dormir al gran hotel, ens va costar dormir però ens va anar bé descansar. Al dia seguent vam aixecar-nos amb un fred horrible, i vam passejar per la zona comercial del costat de l'hotel i per la tarda vam agafar un autobús per anar al Fisherman's Wharf, un indret curiós que semblava Disney. Unes botiguetes i casetes xulíssimes i vam veure uns 200 lleons marins. Em va encantar el lloc!!! Ara m'estan cridant per marxar al Golden Gate Bridge, adeu!
Albert

Ja som a San Francisco! (Maria)

El dia va començar ben aviat a Argentona....les maletes preparades, els passaports en regla (aquesta vegada no era questio de tenir problemes com quan vam anar a la toscana fa uns anys)...i tots 5 amb les motxilles plenes d'il.lusio!!.
Puntual com sempre va venir en Juan el taxista a recollir-nos i a les 10h erem ja a l'aeroport. Teniem gairebe 3 hores de coll... pero es van convertir en mes de 5h ja que l'avio sortia mb retras... Buf!! Vaig pensar... tindrem problemes amb la connexio.
Anavem a NY i alla haviem de connectar amb el vol a SF! pero amb el retras que portavem el tema estava ben dificil.
I aixi, preocupats per la connexio, vam volar durant 8h cap a Ny.
En arribar al aeroport, vam començar al gimcama... Ens haurieu d'haver vist com corriem els 5!! Sort que estem en forma aquest estiu gracies a les sessions del gimnas... La Jana pobreta tambe corria i corria. En 20 min, vam passar control aduaner, vam recollir maletes, vam passar control passaports i equipatge i vam correr i correr fins la gate 44 que estava al "quinto pino"....en Joan va estar apunt de deixar de record el seu rellotge en la cinta del control, sort que ens en vam adonar a l'ultim moment. I esbufagant vam entrar a l'avio cap a SF.. 6 horetes mes de vol...
Quan vam arribar a l'aeroport ben cansadets ens esperava una ultima sorpreseta.. amb el transfer les maletes havien quedat a NY. Aixi que super lleugers vam agafar el taxi cap a l'hotel.. De nit vam gaudir de la primera vista al golden gate i vam arribar a l'hotel westin a market street (un hotelet que ens va semblar precios..)
I aqui ens hem llevat, en el rovell de l'ou, al punt neuralgic de les botigues i museus.I aquest mati ens disposem a coneixer aquest entorn tan interessant i a comprar (segur) al nostre estimat Abercrombie, que ha resultat estar al costadet de l'hotel.

Maria

Un any mes

Un any mes i tenim la sort de poder repetir viatge i blog, una manera magnífica que fa 4 anys ja que hem convertit en costum per tenir a la família i als amics mes a prop nostre durant aquests dies meravellosos de vacances. Enguany tirem llarg, 3 anys prepatant-nos per poder fer el viatge que tots desitjavem: California! (i Nevada)
La llista de llocs a visitar es llarga i està planificada però enguany tindrem força llibertat per decidir canvis d'última hora, només hem reservat l'avió i els hotels mes importants (San Francisco i Las Vegas) i tot el demés ho deixem a la sort o, mes ben dit, a la oportunitat que poguem trobar allà mateix. Als Estats Units d'ofertes no en falten.
Portem un munt d'idees i recomanacions dels nostres amics viatgers (Toni i Anna, Pere, Gemma, etc..) i dels coneguts que pensem trobar allà per que hi viuen. Només cal encetar el camí per començar a descobrir les sorpreses que ens esperen.
Ha començat el compte enrera, sortim d'aqui a 36 hores i tots ja estem nerviosos. Ens fa una mica d'angúnia pensar en el llarg viatge en avió (17 hores) i en els kilòmetres que haurem de recòrrer (més de 2.500) però ens fa tanta ilusió que ja desitgem estar dalt de l'avió.

Fins aviat!